LA MUSICA A L'EDAT MITJANA

La música medieval és la música europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l'Imperi romà,  i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. Per tant, el terme música medieval és un terme general que designa un període que dura gairebé 900 anys. Es caracteritza per l'aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia i el cant cortès. També van sorgir les primeres formes vocals i instrumentals.

Hi habia 2 tipus de musica:

RELIGIOSA: el cant gregorià i altres cants litúrgics monódics. Es cantaba a l'esglesia i recitava lu escrit a la Bíblia. En aquest tipus de música, quedaba prohibit l'us de cap instrument que no fos la veu masculina. Era totalment monòdica i sense un compàs definit i es cantava en llatí.

Característiques:

-Cant Gregorià en monestirs i catedrals.
-Cantada en cor per als monjos, a una veu.
-Els compositors són anònims.
-El text és en llatí.
-El ritme és lliure, depenent del text que es canta.
-El moviment és lent, sense presses.
-Les melodies són llargues i sense salts.
-El caràcter és relaxant.

CIVIL O PROFANA: el moviment trobadoresc, els trouvères, etc. Era la música del poble i els castells. Aquesta música era escrita per trovadors i disposaba d'acompanyament instrumental. La música profana era escrita i cantada en llengues vernacles.

Característiques:

-Música d'amors i en honor dels cavallers feudals en castells i places. Tambe hi ha danses.
-Cantada a una veu doblada per instruments.
-Els compositors són els trobadors.
-El text és en les llengües de cada lloc.
-El ritme és marcat.
-El moviment és variat.
-Les melodies són cantables, per ser recordades.
-El caràcter és sensual, expressa emocions.

LA POLIFONIA

Va originar al segle 11 d.C a occitania (França) amb Pérotin i Léonin, a partir de la música religiosa (cant gregorià) i consisteix en la unió de dos melodies en una cançó. 

Hi ha tres tipus:

Organum paralelum: Afegeix una segona veu al cant gregoria la cual està per sota de la veu principal a una distancia de 4a o 5a. inicien les dues veus a la mateixa nota i després continuen distanciades, pero totes les notes tenen la mateixa separació entre veu principal i acompanyament fins a la ultima nota.

Discantus: És una polifonia ja mes elaborada i posada a l'Organum paralelum, ja que no segueix una estructura paral·lela.

Motet: polifonia de tres veus. La veu mes greu s'anomenava tenor.

INSTRUMENTS

Els instruments de l' Edat Mitjana es dividien, segons el seu material, en els grups següents:

Corda pinçada i fregada

Sistre                                                                     Organistrum

Vent-fusta

Acordeó                                                            Flauta de pa

Vent-metall

Trompeta                                            Tuba

Percussió

Tambor                                                            Pandereta

S'ha trobat alguna resta d'instruments majoritàriament de metall ja que és un material que aguanta molt bé el pas del temps, en canvi, se'n sap la utilització dels instruments fets de fusta gràcies a representacions artístiques i no se n'ha trobat gaires instruments fets d'aquest material. Avui en dia encara s'utilitzen tot i que els instruments han evolucionat molt, però la base i l'essènciaa sempre serà la mateixa. 

Santa Maria Strela Do Dia:

Hem representat la cançó amb diferents instruments que tenen relació amb els d'aquella època. Aquesta peça era d'estil profà i va ser composada pels trobadors. Estava cantada en galaico-portugués principalment pels pelegrins, mentre feien el camí de Santiago de Compostela, en mostra d'agraïment a la verga Santa Maria. 

L'harmonia de les esferes

Aquesta teoria és d'origen pitagòric i estava basada en que el Sol, la Lluna i els planetes emetien sons musicals. Les notes musicals que produïen eren considerades com harmòniques o consonants.
Consideraven que la distància entre planetes tenia la mateixa proporció que entre els sons de l'escala musical. Cada esfera produïa un so, les esferes més properes feien tons més greus, mentres que les més allunyades feien tons aguts. Tots aquests sons es combinaven en una harmonia, l'Harmonia de les Esferes.

Pitàgores també s'atribueix el descobriment de la relació entre el to de la nota musical i la longitud de la corda que la produeix.

Més informació sobre la música a l'Antiga Grècia

La música teòrica grega

Els gregs no utilitzaven el sistema actual de notes ( blanques, negres, corxeres...) si no que les simbolitzaven amb lletres majúscules: Do=C;  Re=D;  Mi=E;  Fa=F;  Sol=G;  La=A;  Si=B.
Feien melodies a partir d'escales amb aquestes tonalitats.
Malgrat aixo les melodies eren monofòniques, es a dir, carents d'acompañament algun.

Epitafi de Seikilos

L'epitafi de Seikilos és la composició musical completa més antiga que s'ha descobert amb notació musical. La melodia de la cançó, en la notació musical grega antiga, junt amb la seva lletra, es van trobar gravades en un una làpida, prop d'Aidin, Turquia. Actualment, es conserva en el museu nacional de Dinamarca:

La lletra de la melodia diu:

Ὅσον ζῇς φαίνου

μηδὲν ὅλως σὺ λυποὺ·

πρὸς ὀλίγου ἐστὶ τὸ ζῆν.

τὸ τέλος ὁ χρόνος ἀπαιτεῖ.

Que vol dir:

Enlluerna mentre visquis

i no t'entristeixis per res

perquè la vida és curta

i el temps et furta els anhels.

Aquí us deixem la melodia de l'epitafi de seikilos interpretada per nosaltres amb diferents instruments:

Instruments

L'aulós, que era una flauta doble, acostumaven a utilitzar-lo en  festes bacanals (eren festes puliques esbojarrades on es feien orgíes i s'ingerien grans quantitats de vi).
En canvi la lira, una mena d'arpa petita que l'utilitzaven en festes més castes i tradicionals.

Apart de l'aulós i la lira, també trobem altres instuments de l'antiga Grécia: 

Cítara

Hydraulis    

Buzuki

Sistre

Cítara: La cítara és un instrument musical de corda que pertany a la familia dels Instruments de corda polsada. Consisteix en un suport, les cordes i un ressonador.

Hydraulis: és un antic instrument musical de vent, que funcionava amb un sistema de receptacles plens d'aigua per mantenir la pressió de l'aire. Va ser el primer instrument de teclat que va haber.

Buzuki: és un instrument de corda polsada que pertany a la família dels llaüts, que a vegades té tres cordes i a vegades quatre. Està emparentat amb alguns instruments propis d'Asia menor com el tar.

Sistre: antic instrument musical, en forma de cercle, o de ferradura, que contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los.

Mirem aquest video per a entendre millor la música a l'antiga Grècia, més en concret l'ethos, la personalitat de la persona.