LA SOCIETAT DEL BARROC
A final del segle XVI, una crisi econòmica i social desemboca en un canvi de mentalitats que fa sorgir al 1600 un periode històric anomenat Barroc.
La ciència experimenta grans canvis. René Descartes dona més importancia a l'experimentació que als coneixements heretats de l'Antiguetat i gràcies a investigacións científiques seves, Newton, Galileu i Kelpervan desenvolupar teories que encara es mantenen fins l'actualitat.
En aquesta època abunden les monarquies absolutes i el poble les recolzava ja que veien al monarca com una protecció davant els privilegis dels nobles, encara que a vegades havia desacords entre els diferents estaments de la societat i es produien revoltes. La fam, la pesta, i les provocacions de l'exèrcit dificultaven encara més la vida de les classes populars.
En quant a l'art, eren el mètode que utilitzaven els monarques absoluts per demostrar grandesa: Palaus com Versalles, els retrats triomfalistes, grans cerimònies públiques, etc.
En quant a religió el Barroc encara és impulsat per la idea de la Contrarreforma. També recorria a l'art per mostrar la veritat de les seves creences construint esglèsies a base de procediments artístics vistosos: contrastos, formes en moviment, colors vius, decoracions recargolades inspirades en la natura... El receptor havia de quedar impresionat però també havia de ser capaç d'entendre el missatge.
La música era tocada en sales luxoses de palau i esglésies pomposes. A més es creen els primers teatres d'ópera.
La etapa del Barroc finalitza l'any 1750 amb la mort del gran compositor de música barroca Johann Sebastian Bach.
La música al Renaixement es caracteritzava principalment per:
-La melodia:
No presenta molts canvis que la melodia de l'Edat Mitjana. La música vocal segueix sent el model en què pensen els compositors quuan escriuen les seves obres: són melodies conjuntes, d'àmbit reduït, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar.
Les escales que s'utilitzen són també les mateixes, els modes gregorians, però cada cop els compositors fan servir més els bemolls i sostinguts, que modifiquen la sonoritat dels modes.
-El ritme:
La forma en la que es mesurava el ritme en aquella època s'anomena tactus. Era similar al nostre compàs, els tetragrames van passar a pentagrames, al afegir-li una cinquena línia. S'indicava posant uns signes al principi de cada pentagrama. Encara no s'hi posaven línies divisòries per separar els compasos. Les figures de les notes són molt semblants a les d'avui en dia però amb els caps en forma de rombe, i indiquen la durada de les notes amb exactitud.
-L'harmonia:
A diferència de l'Edat Mitjana, els compositors del Renaixement ja escrivien totes les veus d'una peça al mateix temps, de manera que totes concordessin i no de forma separada. Així controlaven les consonàncies i dissonàncies, i aconseguien que les cançons causessin la sensació que el compositor desitjava.
-La textura:
Durant el Renaixement, la monodia s'utilitzà molt poc. La majoria de peces tenen una textura polifònica, és a dir, estan escrites per a dues o més veus. Segons el criteri del compositor, a partir d'aquestes veus es crea una textura homofònica o contrapuntística.
La veu que acostuma a destacar més en la textura homofònica és l'aguda, i per això habitualment s'encarrega de la melodia principal. En la textura contrapuntística, totes les veus tenen la mateixa importància melòdica i és molt comú trobar-ne imitacions: un mateixa melodia va apareient a totes les veus successivament, i es produeix la sensació que les veus es van imitant entre sí.
Podem classificar la música del Renaixement en tres grups: la música religosa protestant, la música religiosa i la música vocal profana.
Música religiosa protestant:
A partir de la ideologia de Martí Luter, un sacerdot catòlic i músic alemany, es va crear un nou pensament, el protestantisme, que tindria com a objectiu seguir els passos de la Biblia i que aquesta fos l'única autoritat mitjançant la fe en Crist.
La REFORMA va ser una modificació en la música religiosa defensada pels protestants i ideada per Martí Luter, que es basava en:
La música religiosa havia de ser cantada en l'idioma vernacle de cada zona i no en llatí, utilitzar la polifonia o el contrapunt i cantar en 4 veus principalment.
Música religiosa:
Durant aquest període, la música religiosa va tenir una gran difusió degut al invent de la impressió musical, que va permitir l'expansió de peces per tota Europa i a les colònies espanyoles d'Amèrica. Les formes religioses més importants del Renaixement van ser la misa i el motet.
La CONTRAREFORMA va ser el període en el que l'església catòlica va haver de respondre a la Reforma. L'església, basant-se en la complexitat de la polifonia, va dir que en la música religiosa s'havia de:
Vigilar la claretat del text, defensar la dignitat d'expressió i ajudar als fidels a elevar l'alma de Déu, en comptes de satisfer l'oïda. Gràcies a aquestes frases, van marcar el sistema que havia de seguir la música religiosa: Havia de ser una homofonia evitant el contrapunt, es podia cantar més d'una veu i havia de transmetre un missatge de Déu.
Música vocal profana:
A diferència de la música vocal religiosa, que gràcies a la Reforma i Contrareforma utilitzava un estil internacional ja que en tots els territoris s'escrivia sota les mateixes pautes, la música vocal profana va tenir un estil propi en cada país, cosa que es denomina com els "Estils Nacionals". A continuació expondrem alguns dels géneres més importants d'alguns paísos:
ITALIA: El gènere més important es el MADRIGAL. Es tracta d'una forma de polifonia complexa escrita per a quatre o cinc veus. Normalment és música a capella tot i que es poden afegir alguns instruments. Entre els compositors més importants destaquen: Luca Marenzio, Orlando Di Lasso i Claudio Monteverdi. FRANÇA: La forrma més important d'aquest país és la CHANSON. És una forma polifònica normalment acompanyada amb instruments. El compositor més destacat va ser Clement Janequin. ESPAÑA: El gènere més destacat és el VILLANCICO, no té res a veure amb el Nadal. És una forma a quatre veus de textura homofònica. El compositor més representatiu és Juan Del Enzina i es conserven moltes peces en un llibre anomenat "El cancionero de Palacio".
COMPOSITORS: Música religiosa catòlica: -Giovanni Pierluigi de Palestrina: Va treballar sempre Roma, a les basíliques i per al Papa.
Li agradava que la melodia principal es sentís clara a la part superior del contrapunt, però també que les altres veus quedessin preciosament enllaçades.
-Tomás Luis de Victoria: Era sacerdot, cantant, organista i compositor. Va anar a Roma per aprendre més religió i també contrapunt musical amb el famós compositor Palestrina.
Va viatjar molts cops de Roma a Madrid i li van imprimir moltes de les seves composicions.
La seva música era polifònica i agradava molt al rei Felip II.
Música profana: -Josquin des Prés: Va néixer l'any 1440 a Flandes, va escriure tota mena de música.
Luter parlava molt bé d'ell. Diuen que va ser un gran mestre, el millor d'Europa.
Componia amb contrapunt com amb homofonia, música religiosa i música civil per al poble. A més, gràcies a Petrucci, amb la seva impremta musical, es va converir en el compositor més famós.
INSTRUMENTS. Llaüt:
Viola de gamba:
Orgue:
Clavecí:
Virginal:
Aqui us deixem l'interpretació de Pase Agoa, Ma Julieta, una melodia renaixentista.
L'hem tocat amb un xilòfon, un teclat (editat com si fós un instrument de corda pinçada), un caixó, i l'acompanyament amb la guitarra.
CONTEXT SOCIAL
El Renaixement és un moviment cultural de l'edat Moderna que va iniciar a Itàlia i es va estendre per Europa. Estava basat en l' Humanisme, que situa a la natura i a les persones al centre del món, deixant a Déu com un factor important, però no com el centre dels interesos, al contrari que a l'època medieval.
Aquesta etapa és característica per un gran augment de la curiositat per saber sobre el funcionament de la natura, l'ésser humà i l'astronomia, buscant explicacions científiques als problemes i no màgiques o divines.
Van haver certs invents que van marcar el Renaixement:
La impremta: Va permetre que la cultura arribés a moltes més persones, ja que es podien fer moltes més còpies dels llibres i més ràpidament a diferència d'abans, que tenien que ser escrits per monjos un per un a mà.
Descobriments geogràfics: En aquesta època es van realitzar importants viatges (Colom, Magalhanes...) amb l'objectiu de descobrir noves terres. La cerca de noves rutes per afavorir el comerç, noves civilitzacions, la innovació de la cartografía i les cartes de navegació van ser alguns dels descobriments més importants.
Descobriments científics: Van ajudar a entendre l'espai i la vida sobre la terra. La medicina va avançar considerablement gracies als estudis d'anatomia. També es va produir un gran avanç en l'astronomía quan Copèrnic elabora la teoria del moviment de la Terra al sistema solar (heliocentrisme).
Renaixement significa "tornar a neixer" i es van recurrir a tècniques artistiques greco-romanes.
Fins aquesta època l'art no tenia gaire importància i practicament cap obra era signada pel seu autor. A partir del renaixement, neix una nova classe social, la Burgesia. Les classes socials més altes (noblesa, esglèsia i burgesia) comencen a produir contingut artístic per demostrar la seva importància social i comencen a firmar les seves obres. Aquestes classes socials també tindran un important paper com a mecenes, difusors de l'art. L'arquitectura també pateix una gran evolució. Es substitueixen els castells per luxosos palaus amb arquitectures més avançades i grans finestrals.
