Context social del romanticisme

Aquest moviment origina a Alemanya a finals del segle XVIII i es caracteritzaba per ser un moviment que trencava amb la tradició, l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials com el racionalisme de la ilustració i donant més importancia al sentiment, al contrari que en el classicisme.
El romanticisme es va desenvolupar sobre tot durant el segle XIX i es va estendre per tota europa i alguns països d'amèrica ecom: Italia, Anglaterra, França, Espanya, Russia, Polonia, Estats units i les joves repúbliques hispanoamericanes. Mes tard es va fragmentar en diversos corrents com el parnassianisme, el simbolisme, el decadentisme i el prerafaelitisme.

Parnassianisme: Impulasat per Théophile Gautier i Leconte de Lisle i es basaba en els exessos de sentiment i subjectivisme

Simbolisme: Era un moviment a favor de la espiritualitat, els somnis i la imaginació i va estar impulsat per Charles Baudelaire, Isodore Ducasse i Gerard de Nerval.

Decadentisme: Es decanta per tot lo morbós, lo decadent i lo malalt reflectint la societat cambiant d'aquella època. Un dels primers precursors diaquest moviment va ser Manuel Machado

Prerafaelitisme: Buscaba el retorn de el detallisme  els colors intensos i les composicions complexes del Quattrocento Italià. Va ser fundat per Jhon Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt.

Característiques de la música del Romanticisme

La música al Romanticisme comporta canvis considerables respecte a la música del Clasicisme. Això és degut a que l'objectiu principal dels compositors és causar sentiments i/o sensacions a les persones que ho escolten.
Les característiques principals són:

• Una expressió d'emocions i sentiments més intensa i personal, amb gran participació de la fantasia i la imaginació.
• Major llibertat en quant a la forma i el diseny de la música; obres estructurades sobre períodes de temps elevats.
• Les melodies, es fan més líriques i més similars a les d'una cançó; les armonies s'enriqueixen, sovint amb cromatismes, dissonàncies i modulacions ràpides i aventurades.
• Les textures musicals es fan més denses i pesades, buscant un registre més ampli en quant a les altures, dinàmiques i timbres, sovint amb contrastos profundament dramàtics.
• El registre i el tamany de l'orquestra s'expandeixen, a vegades fins arribar a proporcions immenses. La secció de metalls, el qual el seu registre i flexibilitat es van veure incrementats a causa de l'invent del sistema de vàlvules o pistons, adquereix una major importància i sovint domina la textura.
• Una varietat gegant i rica de tipus de composició: desde obres per un sol instrument o per un petit grup (peces per piano, cançons, música de cambra) fins treballs que exigeixen una quantitat enorme de músics i estructures dinàmiqurs i dramàtiques espectaculars.
• Els vincles més propers  amb els altres arts i literatura dona lloc a un interès més genuï en la composició de música programàtica (poema sinfònic, obertura de concert i sinfonia programàtica).

Aquests han estat un dels punts importants del Romanticisme

La música instrumental i compositors al Romanticisme

 Música instrumental:

La música instrumental, en funció dels instruments, durant el romanticisme en general, els artistes són molt ben considerats. Això, sumat al perfeccionament tècnic de molts instruments farà que el virtuosisme instrumental adquireixi gran importància i que intèrprets com Chopin fossin tan admirats. El piano era l'instrument de moda durant el segle XIX, l'instrument romàntic per excel·lència.La veu, és va crear una nova forma que coneixem com a lied (lliure elaboració musical d’un poema per asolista vocal amb acompanyament de piano). La veu i el piano van lligades a la poesia del text. La gran majoria de compositors romàntics tenen alguns lieds en les seves obres.

Compositors destacats: 

Ludwig van Beethoven: Va ser un pianista i compositor alemany, una figura cabdal en la transició entre les eres Clàssica i Romàntica en la música occidental. Continua sent un dels compositors més influents i famosos de tots els temps.

Franz Schubert: Músic austríac, va morir abans de complir els 32 anys, però va tenir una carrera com a compositor molt prolífica. Va compondre més de 600 obres vocals seculars, set simfonies completes, música sacra, òpera, música incidental i una gran quantitat de música de cambra i piano.

Fryderyk Franciszek Chopin: Nascut a Polònia, aquest virtuós pianista i compositor va escriure bàsicament obres per a piano, tot i que entre les seves obres també s'inclouen algunes peces de cambra. El seu estil al teclat és altament individual i en moltes peces, molt demandant tècnicament. Va ser una de les primeres "superestrelles" de la música romàntica.

Robert Schumann: Compositor alemany i influent crític musical. Va abandonar els seus estudis en lleis per perseguir una carrera com a pianista. Després d'una lesió a la mà, va enfocar els seus esforços en la composició. Les seves composicions es van centrar en el piano, principalment. Va patir d'un desordre mental que li va causar seriosa depressió, el que va acabar per postrarlo en un hospital psiquiàtric.

Giuseppe Verdi: Compositor d'òpera italià. Va participar en moviments d'unificació italians. La seva visió política va estar present en moltes de les seves obres, com és el cas de la seva òpera Nabucco.