Característiques de la música del segle XX

Música clàssica

La música clàssica del segle XX es va veure afectada per un fet revolucionari: una nova manera d'escoltar música gràcies a les noves tecnologies desenvolupades per a capturar, enregistrar, reproduir i distribuir la música.


Aquesta és en la seva concepció no només diferent, sinó bàsicament oposada als principis en els quals es basava la música en els segles anteriors. Aquest canvi va afectar quasi tots els aspectes en què treballa el compositor: en els elements melòdics i rítmics, les formes musicals i la instrumentació. Però el canvi més radical i més profund va ser en el camp harmònic, concretament en la tonalitat.

Va ser una música molt variada i per tant no hi ha cap estil dominant. Una característica destacada de la música clàssica durant aquest període va ser l'increment de l'ús de la dissonància. A causa d'això, aquest segle ha sigut designat a vegades com el "període dissonant", perquè gran part de la seva música va ser una reacció, a favor, o en contra, de l'època on dominava la consonancia.

Música popular

context social segle XX

Edurant principis del segle XX havia una "crisi de lletres i esperit" que dirigirà la mentalitat del del nou segle. Les característiques són:

·        Pensament pesimista: perquè tot i els avenços de la societat encara hi ha pobresa, problemes socials, etc. Hi havia tantes guerres que es va extendre un pensament pesimista entre la població

·        Rapid avanç cientific: amb el descobriment de la electricitat, apareixen els electrodomestics i noves màquines. Aquests avanços van fer que la societat canvies molt rapid.

·        Aparició de abundants estils artistics: Com a consecuència del gran progres de la societat. Entre aquests estils hi havia el Modernisme, l'expressionisme, el subrrealisme, el dadaisme, el cubisme, el futurisme...

• Expressionisme: Busca exterioritzar com l'artista veu les coses i no reproduirles literalment com són a la realitat. Edvard Munch va ser un conegut artista d'aquest estil.

• Dadeisme: Dadeisme prové de la paraula "Dada" que no vol dir res. És l'art de lo absurd i sense sentit. Marcel Duchamp n'era un autor.

• Cubisme: consistia en fragmentar en figures geomètriques objectes quotidians o persones. Georges Braque en va fer nombrosos quadres.

• Futurisme: S'apassiona per les màquines, el moviment i tots els avanços tecnològics. Carlo Carrà era un pintor futurista.

• Surrealisme: Reflexa una realitat paral·lela que origina del subconcient i els somnis. Salvador Dalí era un pintor Surrealista.

Instruments i Compositors de la Música Clàssica Contemporània

En la Música Clàssica Contemporània, hi havia tendencia a buscar noves sonoritats, i com a conseqüència, es desenvolupen molt els instruments de percussió i els de vent-metall.
Els nous sons, exigeixen una nova forma de representació.

Pel que fa referència a la Música Electrónica, aquesta només utilitza sons artificials que després son manipulats i aconsegueix una gran gamma de timbres, que aquests es consideren tant importants com altres qualitats del so: l'altura o la duració.

Quant a la Música Concreta, es graven sons reals utilitzant magnetòfons i posteriorment són manipulats en laboratoris de sò.

En relació a la Música Electroacústica, és barrejen els sons elèctrics i els sons naturals, que també poden ser modificats.





Els compositors buscaven crear ritmes diferents i avegades molt elaborats i complexes. Aquests són alguns dels més famosos:

- Claude Debussy:

Se'l considera com un dels principals compositors del segle XX. Va trencar amb el corrent romàntic del segle XIX, adherint-se a l'impressionisme musical. Tot i això, sempre va refusar encasellar-se en un motlle preestablert i sempre va anar a la recerca d'una llibertat estilística absoluta.














- Manuel de Falla:

Fou un compositor andalús de música clàssica de renom universal. El seu nom forma part de la gran trilogia del nacionalisme musical espanyol. Fou també un dels primers compositors d'aquesta tradició que es va donar a conèixer a tota Europa i Amèrica, superant l'aïllament de la música hispana des del segle XVIII. 















- György Ligeti:

Fou un compositor jueu hongarès, considerat unànimement com un dels grans compositors de música instrumental del segle XX.
















- John Cage:

Fou un estatunidenc. Pioner de la música aleatoria, la música electrónica i de la utilització no estàndard dels instruments musicals tradicionals. Cage va ser una de les principals figures de l’avantguarda de la post-guerra.