La música instrumental al Barroc

En el barroc els instruments musicals experimenten un gran canvi. Alguns instruments desapareixen, com els cromorns i d'altres n'evolucionen, com les xeremies que originarien l'oboé. També el llaut experimenta notables modificacions i el violí es desenvolupa amb tota la seva família: la viola, el violoncel i el contrabaix.
Els constructors d'instruments del barroc, com Stradivari, Amati i Guarneri, van crear instruments de gran perfecció, els seus violins son encara molt preuats fins avui en dia.

En la música instrumental hi havien 3 modalitats: Música de cambra, música orquestral i música per a un sol instrument.


1. La música de cambra

La música de cambra és un tipos de música dedicada a un grup reduït d'instruments.
En aquesta època apareix una nova forma musical anomenada sonata. Una sonata, és una peça interpretada per instruments que no eren de tecla i hi havia dos tipos:

Sonata per a solista i baix continu: sonata interpretada per un sol solista més un baix continu

Sonta a trio: sonata interpretada per dos solistes i un baix continu. Els compositors barrocs tenien preferència per aquest, ja que amb mitjans molts senzills podien mostrar el seu talent per composar. Corelli i Bach, Vivaldi i Handel van ser famosos compositors d'aquest tipos de sonata.

Els compositors indicaven amb quins instrument concrets calia interpretar les melodies solistes. En canvi els instruments per a tocar el baix continu eren quasi sempre a lliure elecció.

2. La música orquestral

 Abans d'aquesta època ja existien agrupacions que reunien uns cuants instruments, pero sempre amb una composició variable. Durant el segle XVII els compositors necessiten cada cop mes una part de corda estable i ordenada. El director d'orquestra sempre dirigia des de el clavicembal mentre tocaba el baix continu. Moltes vegades s'incorporaven instruments de vent i l'únic instrument de percusió habitualment eren les timbales.

Es creen dues noves formes d'orquestra: el concert i la suite.

El concert

Una obra que inclou la paraula concert està basada en el contrast entre un o més instruments solistes i l'orquestra.

Apareixen dos tipus de concert diferents: el concerto grosso (petit grup d'instruments solistes i orquestra), i el concert per a solista (un sol instrument solista i orquestra).

Els autors més destacats d'aquests tipus de concerts van ser Corelli, Vivaldi i Händel.

La suite orquestral

La suite conserva el caràcter de dansa i l'alternança de tempos al Barroc, però no sempre estava pensada per a ser ballada. Algunes suites eres més aviat interpretades com a música per escoltar o per acompanyar determinades solemnitats.

Un exemple de compositor és G.F. Händel, que va escriure suites per a les festes de la monarquia anglesa.

Com els concerts, les suites també podien tenir instruments solistes, però en les composicions habitualment es destacava la sonoritat de l'orquestra en conjunt.

La música de dansa

Durant el Barroc adquireix gran importància el ballet de cour, sobretot a la cort de Lluís XIV (Rei Sol) a França. En aquest ballet era més important la geometria de la dansa que els moviments individuals dels ballarins.
L'any 1661, Lluís XIV va fundar l'Académie Royale de Danse a París, de la qual era el primer ballarí amb tretze professors.
Tant la terminologia francesa que s'utilitza al ballet, com molts moviments que podem veure com El llacs dels cignes o La bella dorment, provenen de l'acadèmia Rei Sol. El professor de dansa del rei, Pierre Beauchamps, està considerat el creador de les cinc posicions en què es basa l'ensenyament encara a dia d'avui.

Quan el Rei Sol va deixar de ballar, els cortesans ja no tenien interès a ballar ells sols. Així que va aparèixer a França el ballet-òpera o òpera-ballet, que incorporava  seccions dansades entre les parts cantades, i on només calia mirar mentre uns professionals ballaven.
El músic més important va ser Jean Baptiste Lully on podem destacar-ne El triomf de l'amor i El temple de la pau. Lully introdueix a la música culta el minuet, una dansa en compàs ternari que tindrà molt èxit i que perduarà fins al segle XVIII. En els seus ballets, apareix per primera vegada de la primera estrella femenina de la companyia, la prima ballerina.

La música vocal al Barroc

Durant el Barroc els compositors volen aprofitar al màxim els recursos musicals de la veu humana. Això els porta a escriure melodies vocals amb un àmbit molt extens, amb figuracions rítmiques complicades pel que fa que els intèrprets haguessin de tenir un cert nivell musical i no tothom pogués cantar les cançons.
Els castrats van ser les estrelles virtuoses de la veu de l’època. Eren cantants que quan eren nens els extirpaven els testicles per tal d’aturar el creixement de la laringe i així mantenir una veu infantil tota la seva vida. El seu camp de lluïment va ser un nou gènere musical: l’òpera.

LA MÚSICA VOCAL RELIGIOSA

Durant el Barroc se seguien escrivint misses i motets,però apareixen altres formes religioses,com la cantata i l’oratori.
L’oratori consisteix en una obra teatral cantada, semblant a l’òpera, però de temàtica religiosa. El nom prové de la Congregació de l’Oratori, on es van interpretar les primeres obres d’aquest tipus.
Existeix un tipus d’oratori anomenat passió que narra la passió i mort de Jesucrist i que va ser mort utilitzat durant el Barroc.
La cantata és similar a l’oratori però habitualment no explica cap història i és de durada menor.
Johann Sebastian Bach va ser un compositor i organista alemany, membre d'una important família de músics. És un dels atristes musicals més famosos de l'època del Barroc i les seves creacions encara són reconegudes i estudiades.

LA MÚSICA VOCAL PROFANA

El pas del Renaixement al Barroc suposa una evolució de les formes vocals profanes existents i una incorporació de les innovacions pròpies del Barroc. El madrigal, es segueix utilitzant tot i que se li afegeix un baix continu com a acompanyament. Claudio Montevedri va ser el compositor que va evolucionar el madrigal renaixentista. 
A finals del segle XVI, un grup de músics italians, van intentar crear un tipus d'obra teatral basada en el recitar cantant, aprofitant els recursos musicals contemporanis.
A partir d'aquesta obra, a Itàlia va néoxer l'òpera, on a Venècia es va construïr el primer teatre públic d'òpera.
El representant més destacat va ser Alessandro Scarlatti . 
Els fragments musicals de l'òpera són: 

·                                 Obertura: peça instrumental que l'orquestra interpreta al principi, com una introducció

·                                 Recitatiu: és l'aplicació pràctica de recitar cantant. L'acompanyament és el baix continu, permet donar més agilitat a la línia argumental.

·                                 Ària: vol dir "cançó". És un fragment interpretat per un solista vocal amb acompanyament musical. La melodia de l'ària no està subordinada al ritme del text.

·                                 Duo, trio, etc: són fragments iguals a l'ària, però interpretats per dos, tres, o més cantants a la vegada.

·                                 Cor: fragment de música coral que s'utilitza per representar multituds.

·                                 Danses: fragments instrumentals destinats a ser ballats en algun moment de l'actuació.

A Espanya no es va aconseguir una òpera nacional, però es van crear, en canvi, formes musicals específiques espanyoles, com la sarsuela.
Un compositor destacat va ser el valencià Joan Baptista Comes, mestre de capella. 
A Catalunya hi va destacar, en el punt vocal com instrumental, l'artista Joan Cererols.

Cànon de Pachelbel
Hem grabat aquest cànon representant la música del Barroc utilitzant bàsicament el baix continu i afegint variacions. Ho hem representat amb: guitarra, clavicembal, metal·lòfon i carilló en l'escala de G. 

Com és la música del barroc?

La música del Barroc pretén ser expressiva, els compositors utilitzaven els recursos del llenguatge musical per descriure els estats d'ànim o sentiments varis. Això els porta a experimentar amb els acords, la instrumentació, la dinàmica..., per tal d'impressionar als oients.

Veiem com es podia aconseguir la música barroca:

 La melodia:

Les melodies barroques mostren molta més llibertat que les renaixentistes. Els compositors començen a donar bastanta importància als instruments, evitaben els ritmes complicats i els intervals díficils de cantar.

El ritme:

Pel que fa al ritme, moltes obres barroques tenien un tempo constant, es a dir, sempre a la mateixa velocitat. Els compositors comencen a posar indicacions a las partitures, les quals algunes encara utilitzem actualment (compàs i figures).

A les obres per instrument solista, es permetia més llibertat rítmica

L'harmonia:

Els modes gregorians, són substituïts per la tonalitat, basada en dos principals escales, la major i la menor. Aquestes tenen una nota i una funció per cada una de elles, les més importants són la tònica (1) i la dominant (5).

En aquesta època també apareix el concepte d'acord i el baix continu, que aquest consistia en una línea de baix sobre la qual s'interpretaven uns acords improvisats.

La textura:

El baix continu, va fer possible la creació d'una nova textura, la melodia acompanyada que consistia en una sola línia melòdica amb un acompanyament.

La textura contrapuntística no va desaparèixer, si no que es va barrejar amb la melodia acompanyada, i el resultat es que moltes obres barroques van ser escrites en contrapunt a dues, tres o més veus amb l'acompanyament d'un baix continu.

La Música al Barroc

LA SOCIETAT DEL BARROC

A final del segle XVI, una crisi econòmica i social desemboca en un canvi de mentalitats que fa sorgir al 1600 un periode històric anomenat Barroc.

La ciència experimenta grans canvis. René Descartes dona més importancia a l'experimentació que als coneixements heretats de l'Antiguetat i gràcies a investigacións científiques seves, Newton, Galileu i Kelper van desenvolupar teories que encara es mantenen fins l'actualitat.

En aquesta època abunden les monarquies absolutes i el poble les recolzava ja que veien al monarca com una protecció davant els privilegis dels nobles, encara que a vegades havia desacords entre els diferents estaments de la societat i es produien revoltes. La fam, la pesta, i les provocacions de l'exèrcit dificultaven encara més la vida de les classes populars.

En quant a l'art, eren el mètode que utilitzaven els monarques absoluts per demostrar grandesa:  Palaus com Versalles, els retrats triomfalistes, grans cerimònies públiques, etc.

En quant a religió el Barroc encara és impulsat per la idea de la Contrarreforma. També recorria a l'art per mostrar la veritat de les seves creences construint esglèsies a base de procediments artístics vistosos: contrastos, formes en moviment, colors vius, decoracions recargolades inspirades en la natura... El receptor havia de quedar impresionat però també havia de ser capaç d'entendre el missatge.

La música era tocada en sales luxoses de palau i esglésies pomposes. A més es creen els primers teatres d'ópera.

La etapa del Barroc finalitza l'any 1750 amb la mort del gran compositor de música barroca Johann Sebastian Bach.

Característiques de la Música al Renaixement

La música al Renaixement es caracteritzava principalment per:

-La melodia:

No presenta molts canvis que la melodia de l'Edat Mitjana. La música vocal segueix sent el model en què pensen els compositors quuan escriuen les seves obres: són melodies conjuntes, d'àmbit reduït, sense ritmes complicats ni intervals difícils de cantar.

Les escales que s'utilitzen són també les mateixes, els modes gregorians, però cada cop els compositors fan servir més els bemolls i sostinguts, que modifiquen la sonoritat dels modes.

-El ritme:

La forma en la que es mesurava el ritme en aquella època s'anomena tactus. Era similar al nostre compàs, els tetragrames van passar a pentagrames, al afegir-li una cinquena línia. S'indicava posant uns signes al principi de cada pentagrama. Encara no s'hi posaven línies divisòries per separar els compasos. Les figures de les notes són molt semblants a les d'avui en dia però amb els caps en forma de rombe, i indiquen la durada de les notes amb exactitud.

-L'harmonia:

A diferència de l'Edat Mitjana, els compositors del Renaixement ja escrivien totes les veus d'una peça al mateix temps, de manera que totes concordessin i no de forma separada. Així controlaven les consonàncies i dissonàncies, i aconseguien que les cançons causessin la sensació que el compositor desitjava.

-La textura:

Durant el Renaixement, la monodia s'utilitzà molt poc. La majoria de peces tenen una textura polifònica, és a dir, estan escrites per a dues o més veus. Segons el criteri del compositor, a partir d'aquestes veus es crea una textura homofònica o contrapuntística.

La veu que acostuma a destacar més en la textura homofònica és l'aguda, i per això habitualment s'encarrega de la melodia principal. En la textura contrapuntística, totes les veus tenen la mateixa importància melòdica i és molt comú trobar-ne imitacions: un mateixa melodia va apareient a totes les veus successivament, i es produeix la sensació que les veus es van imitant entre sí.

Podem classificar la música del Renaixement en tres grups: la música religosa protestant, la música religiosa i la música vocal profana.

Música religiosa protestant:

A partir de la ideologia de Martí Luter, un sacerdot catòlic i músic alemany, es va crear un nou pensament, el protestantisme, que tindria com a objectiu seguir els passos de la Biblia i que aquesta fos l'única autoritat mitjançant la fe en Crist.

La REFORMA va ser una modificació en la música religiosa defensada pels protestants i ideada per Martí Luter, que es basava en:
La música religiosa havia de ser cantada en l'idioma vernacle de cada zona i no en llatí, utilitzar la polifonia o el contrapunt i cantar en 4 veus principalment.

Música religiosa:

Durant aquest període, la música religiosa va tenir una gran difusió degut al invent de la impressió musical, que va permitir l'expansió de peces per tota Europa i a les colònies espanyoles d'Amèrica. Les formes religioses més importants del Renaixement van ser la misa i el motet.

La CONTRAREFORMA va ser el període en el que l'església catòlica va haver de respondre a la Reforma. L'església, basant-se en la complexitat de la polifonia, va dir que en la música religiosa s'havia de:
Vigilar la claretat del text, defensar la dignitat d'expressió i ajudar als fidels a elevar l'alma de Déu, en comptes de satisfer l'oïda. Gràcies a aquestes frases, van marcar el sistema que havia de seguir la música religiosa:
Havia de ser una homofonia evitant el contrapunt, es podia cantar més d'una veu i havia de transmetre un missatge de Déu.

Música vocal profana:

A diferència de la música vocal religiosa, que gràcies a la Reforma i Contrareforma utilitzava un estil internacional ja que en tots els territoris s'escrivia sota les mateixes pautes, la música vocal profana va tenir un estil propi en cada país, cosa que es denomina com els "Estils Nacionals". A continuació expondrem alguns dels géneres més importants d'alguns paísos:

ITALIA: El gènere més important es el MADRIGAL. Es tracta d'una forma de polifonia complexa escrita per a quatre o cinc veus. Normalment és música a capella tot i que es poden afegir alguns instruments. Entre els compositors més importants destaquen: Luca Marenzio, Orlando Di Lasso i Claudio Monteverdi.

FRANÇA: La forrma més important d'aquest país és la CHANSON. És una forma polifònica normalment acompanyada amb instruments. El compositor més destacat va ser Clement Janequin.

ESPAÑA: El gènere més destacat és el VILLANCICO, no té res a veure amb el Nadal. És una forma a quatre veus de textura homofònica. El compositor més representatiu és Juan Del Enzina i es conserven moltes peces en un llibre anomenat "El cancionero de Palacio".

Compositors i instruments del Renaixament

COMPOSITORS:

Música religiosa catòlica:

-Giovanni Pierluigi de Palestrina: Va treballar sempre Roma, a les basíliques i per al Papa.
Li agradava que la melodia principal es sentís clara a la part superior del contrapunt, però també que les altres veus quedessin preciosament enllaçades.

-Tomás Luis de Victoria: Era sacerdot, cantant, organista i compositor. Va anar a Roma per aprendre més religió i també contrapunt musical amb el famós compositor Palestrina.
Va viatjar molts cops de Roma a Madrid i li van imprimir moltes de les seves composicions.
La seva música era polifònica i agradava molt al rei Felip II.

Música profana:

-Josquin des Prés: Va néixer l'any 1440 a Flandes, va escriure tota mena de música.
Luter parlava molt bé d'ell. Diuen que va ser un gran mestre, el millor d'Europa.
Componia amb contrapunt com amb homofonia, música religiosa i música civil per al poble. A més, gràcies a Petrucci, amb la seva impremta musical, es va converir en el compositor més famós.

INSTRUMENTS.



                                                                Llaüt:

Viola de gamba:

Orgue:

Clavecí:

Virginal:

Aqui us deixem l'interpretació de Pase Agoa, Ma Julieta, una melodia renaixentista.

L'hem tocat amb un xilòfon, un teclat (editat com si fós un instrument de corda pinçada), un caixó, i l'acompanyament amb la guitarra.

La música al Renaixement

CONTEXT SOCIAL

El Renaixement és un moviment cultural de l'edat Moderna  que va iniciar a Itàlia i es va estendre per Europa. Estava basat en l' Humanisme, que situa a la natura i a les persones al centre del món, deixant a Déu com un factor important, però no com el centre dels interesos, al contrari que a l'època medieval.
Aquesta etapa és característica per un gran augment de la curiositat per saber sobre el funcionament de la natura, l'ésser humà i l'astronomia, buscant explicacions científiques als problemes i no màgiques o divines.

Van haver certs invents que van marcar el Renaixement:

La impremta: Va permetre que la cultura arribés a moltes més persones, ja que es podien fer moltes més còpies dels llibres i més ràpidament a diferència d'abans, que tenien que ser escrits per monjos un per un a mà.

Descobriments geogràfics: En aquesta època es van realitzar importants viatges (Colom, Magalhanes...) amb l'objectiu de descobrir noves terres. La cerca de noves rutes per afavorir el comerç, noves civilitzacions, la innovació de la cartografía i les cartes de navegació van ser alguns dels descobriments més importants.

Descobriments científics: Van ajudar a entendre l'espai i la vida sobre la terra. La medicina va avançar considerablement gracies als estudis d'anatomia. També es va produir un gran avanç en l'astronomía quan Copèrnic elabora la teoria del moviment de la Terra al sistema solar (heliocentrisme).

Renaixement significa "tornar a neixer" i es van recurrir a tècniques artistiques greco-romanes.

Fins aquesta època l'art no tenia gaire importància i practicament cap obra era signada pel seu autor. A partir del renaixement, neix una nova classe social, la Burgesia. Les classes socials més altes (noblesa, esglèsia i burgesia) comencen a produir contingut artístic per demostrar la seva importància social i comencen a firmar les seves obres. Aquestes classes socials també tindran un important paper com a mecenes, difusors de l'art. L'arquitectura també pateix una gran evolució. Es substitueixen els castells per luxosos palaus amb arquitectures més avançades i grans finestrals.