La música vocal al Classicisme

La música vocal

La música vocal religiosa

Les idees de la Il·lustració van provocar un canvi dins la mentalitat religiosa. La idea de Déu que jutjava i castigava va ser reemplaçada per una imatge més benèvola i sobretot, com a creador del món, un món que l'ésser humà estudia i intenta comprendre amb l'ús de la raó.

El racionalisme de l'època va portar també altres pensaments, com la francmaçoneria, una societat secreta defensora de la fraternitat humana i universal. Aquesta ideologia va ser perseguida per l'Esglèsia de l'epoca i va atreure nombrosos intel·lectuals i artistes. Els més destacats van ser Wolfgang Amadeus MOZART i Joseph Haydn.

Durant el Classicisme es segueixen utilitzant formes com la misa, l'oratori i el motet. De Mozart se n'han conservat divuit misses, com la Missa en do menor, i nombrosos motets. Entre aquests el que sobresurt és Ave verum corpus, una de les obres més interpretades del repertori coral. El punt culminant de l'obra religiosa de Mozart és la Missa de Rèquiem.

Mozart (1756 - 1791) va ser un compositor austríac. Fill del també músic Leopold Mozart el qual va transmetre els seus coneixements musicals al seu fill, i el va ajudar a convertir-se en un nen prodigi tant en el camp de la interpretació com en el de la composició. Va servir durant un temps a l'arquebisbe de Salzburg i després va viatjar a Viena, on va viure.
Va ser un dels primers compositors en defensar la figura del músic no com a servidor sinó com a artista. Aquesta mentalitat va fer que visqués els seus últims anys de vida en una situació econòmica bastant precària. Va morir a l'edat de 35 anys.

La música vocal profana

Durant el Classicisme va haver-hi un gran desenvolupament en la música vocal profana, en especial l'òpera. 

La temàtica de les òperes ja no eren principalment mitològiques com al Barroc, sino que ja apareixen arguments més quotidians i propers al poble. Al principi del Classicisme, l'òpera es troba inmersaa en un procés renovador iniciat per la Querelle des Bouffons. Les dues figures que encapçalen la renovació són Christoph Willibald Gluck  i Mozart.

Gluck intenta establir les bases del que podria anomenar-se l'òpera moderna. Entre les novetats que presenta hi ha el lligam melòdic entre l'obertura i les àries, l'establiment d'un màxim de tres o quatre actes i la introducció de grans escenes corals. Una obra destacable és la seva òpera Orfeu i Eurídice, l'any 1762.

Mozart, més proper a l'òpera bufala va destacar la preocupació pel caràcter i el comportament humà, així com va aportar aptituds quotidianes dels personatges. A més, fa servir especial encert en la música com a mitjà per explicar els sentiments dels personatges. Algunes de les òperes més famoses són Les noces de Figaro, Don Giovanni i La flauta Màgica.