Els compositors del Classicisme volien que la seva música causés impressió, per això les seves melodies acostumaven a tenir una estructrura molt clara formada per frases quadrades (de 4, 8 o 16 compassos). Les línies melòdiques són elegants i, majoritàriament, amb poca ornamentació.
El ritme:
El ritme en les obres clàssiques tendeix a ser regular i amb poques complicacions, amb motius rítmics curts i definits que resulten fàcils de retenir per part de l'oient. Aquests motius es van repetint i elaborant al llarg de cada composició.
L'harmonia:
L'harmonia del Classicisme segueix estant basada en la tonalitat major i menor. A partir de les funcions tonals bàsiques, els compositors exploren els recursos que ofereix la tonalitat i creen efectes harmònics interessants. En comparació a la música Barroca, que tenia preferència pel canvi constant d'acords, la música del Classicisme prsenta seccions musicals relativament llargues harmonitzades amb un sol acord.
La textura:
El contrapunt va perdent importància i la melodia acompanyada, en canvi, passa a ser la textura mes utilitzada. En aquesta època, l'acompanyament harmònic ja no el fa, de manera improvisada, el baix continu. És molt típic del Classicisme un tipus d'acompanyament pianístic anomenat baix d'Alberti, que consisteix a tocar acords arpegiats amb la mà esquerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada