La música instrumental al Barroc

En el barroc els instruments musicals experimenten un gran canvi. Alguns instruments desapareixen, com els cromorns i d'altres n'evolucionen, com les xeremies que originarien l'oboé. També el llaut experimenta notables modificacions i el violí es desenvolupa amb tota la seva família: la viola, el violoncel i el contrabaix.
Els constructors d'instruments del barroc, com Stradivari, Amati i Guarneri, van crear instruments de gran perfecció, els seus violins son encara molt preuats fins avui en dia.

En la música instrumental hi havien 3 modalitats: Música de cambra, música orquestral i música per a un sol instrument.


1. La música de cambra

La música de cambra és un tipos de música dedicada a un grup reduït d'instruments.
En aquesta època apareix una nova forma musical anomenada sonata. Una sonata, és una peça interpretada per instruments que no eren de tecla i hi havia dos tipos:

Sonata per a solista i baix continu: sonata interpretada per un sol solista més un baix continu

Sonta a trio: sonata interpretada per dos solistes i un baix continu. Els compositors barrocs tenien preferència per aquest, ja que amb mitjans molts senzills podien mostrar el seu talent per composar. Corelli i Bach, Vivaldi i Handel van ser famosos compositors d'aquest tipos de sonata.

Els compositors indicaven amb quins instrument concrets calia interpretar les melodies solistes. En canvi els instruments per a tocar el baix continu eren quasi sempre a lliure elecció.

2. La música orquestral

 Abans d'aquesta època ja existien agrupacions que reunien uns cuants instruments, pero sempre amb una composició variable. Durant el segle XVII els compositors necessiten cada cop mes una part de corda estable i ordenada. El director d'orquestra sempre dirigia des de el clavicembal mentre tocaba el baix continu. Moltes vegades s'incorporaven instruments de vent i l'únic instrument de percusió habitualment eren les timbales.

Es creen dues noves formes d'orquestra: el concert i la suite.

El concert

Una obra que inclou la paraula concert està basada en el contrast entre un o més instruments solistes i l'orquestra.

Apareixen dos tipus de concert diferents: el concerto grosso (petit grup d'instruments solistes i orquestra), i el concert per a solista (un sol instrument solista i orquestra).

Els autors més destacats d'aquests tipus de concerts van ser Corelli, Vivaldi i Händel.

La suite orquestral

La suite conserva el caràcter de dansa i l'alternança de tempos al Barroc, però no sempre estava pensada per a ser ballada. Algunes suites eres més aviat interpretades com a música per escoltar o per acompanyar determinades solemnitats.

Un exemple de compositor és G.F. Händel, que va escriure suites per a les festes de la monarquia anglesa.

Com els concerts, les suites també podien tenir instruments solistes, però en les composicions habitualment es destacava la sonoritat de l'orquestra en conjunt.

La música de dansa

Durant el Barroc adquireix gran importància el ballet de cour, sobretot a la cort de Lluís XIV (Rei Sol) a França. En aquest ballet era més important la geometria de la dansa que els moviments individuals dels ballarins.
L'any 1661, Lluís XIV va fundar l'Académie Royale de Danse a París, de la qual era el primer ballarí amb tretze professors.
Tant la terminologia francesa que s'utilitza al ballet, com molts moviments que podem veure com El llacs dels cignes o La bella dorment, provenen de l'acadèmia Rei Sol. El professor de dansa del rei, Pierre Beauchamps, està considerat el creador de les cinc posicions en què es basa l'ensenyament encara a dia d'avui.

Quan el Rei Sol va deixar de ballar, els cortesans ja no tenien interès a ballar ells sols. Així que va aparèixer a França el ballet-òpera o òpera-ballet, que incorporava  seccions dansades entre les parts cantades, i on només calia mirar mentre uns professionals ballaven.
El músic més important va ser Jean Baptiste Lully on podem destacar-ne El triomf de l'amor i El temple de la pau. Lully introdueix a la música culta el minuet, una dansa en compàs ternari que tindrà molt èxit i que perduarà fins al segle XVIII. En els seus ballets, apareix per primera vegada de la primera estrella femenina de la companyia, la prima ballerina.

La música vocal al Barroc

Durant el Barroc els compositors volen aprofitar al màxim els recursos musicals de la veu humana. Això els porta a escriure melodies vocals amb un àmbit molt extens, amb figuracions rítmiques complicades pel que fa que els intèrprets haguessin de tenir un cert nivell musical i no tothom pogués cantar les cançons.
Els castrats van ser les estrelles virtuoses de la veu de l’època. Eren cantants que quan eren nens els extirpaven els testicles per tal d’aturar el creixement de la laringe i així mantenir una veu infantil tota la seva vida. El seu camp de lluïment va ser un nou gènere musical: l’òpera.

LA MÚSICA VOCAL RELIGIOSA

Durant el Barroc se seguien escrivint misses i motets,però apareixen altres formes religioses,com la cantata i l’oratori.
L’oratori consisteix en una obra teatral cantada, semblant a l’òpera, però de temàtica religiosa. El nom prové de la Congregació de l’Oratori, on es van interpretar les primeres obres d’aquest tipus.
Existeix un tipus d’oratori anomenat passió que narra la passió i mort de Jesucrist i que va ser mort utilitzat durant el Barroc.
La cantata és similar a l’oratori però habitualment no explica cap història i és de durada menor.
Johann Sebastian Bach va ser un compositor i organista alemany, membre d'una important família de músics. És un dels atristes musicals més famosos de l'època del Barroc i les seves creacions encara són reconegudes i estudiades.

LA MÚSICA VOCAL PROFANA

El pas del Renaixement al Barroc suposa una evolució de les formes vocals profanes existents i una incorporació de les innovacions pròpies del Barroc. El madrigal, es segueix utilitzant tot i que se li afegeix un baix continu com a acompanyament. Claudio Montevedri va ser el compositor que va evolucionar el madrigal renaixentista. 
A finals del segle XVI, un grup de músics italians, van intentar crear un tipus d'obra teatral basada en el recitar cantant, aprofitant els recursos musicals contemporanis.
A partir d'aquesta obra, a Itàlia va néoxer l'òpera, on a Venècia es va construïr el primer teatre públic d'òpera.
El representant més destacat va ser Alessandro Scarlatti . 
Els fragments musicals de l'òpera són: 

·                                 Obertura: peça instrumental que l'orquestra interpreta al principi, com una introducció

·                                 Recitatiu: és l'aplicació pràctica de recitar cantant. L'acompanyament és el baix continu, permet donar més agilitat a la línia argumental.

·                                 Ària: vol dir "cançó". És un fragment interpretat per un solista vocal amb acompanyament musical. La melodia de l'ària no està subordinada al ritme del text.

·                                 Duo, trio, etc: són fragments iguals a l'ària, però interpretats per dos, tres, o més cantants a la vegada.

·                                 Cor: fragment de música coral que s'utilitza per representar multituds.

·                                 Danses: fragments instrumentals destinats a ser ballats en algun moment de l'actuació.

A Espanya no es va aconseguir una òpera nacional, però es van crear, en canvi, formes musicals específiques espanyoles, com la sarsuela.
Un compositor destacat va ser el valencià Joan Baptista Comes, mestre de capella. 
A Catalunya hi va destacar, en el punt vocal com instrumental, l'artista Joan Cererols.

Cànon de Pachelbel
Hem grabat aquest cànon representant la música del Barroc utilitzant bàsicament el baix continu i afegint variacions. Ho hem representat amb: guitarra, clavicembal, metal·lòfon i carilló en l'escala de G. 

Com és la música del barroc?

La música del Barroc pretén ser expressiva, els compositors utilitzaven els recursos del llenguatge musical per descriure els estats d'ànim o sentiments varis. Això els porta a experimentar amb els acords, la instrumentació, la dinàmica..., per tal d'impressionar als oients.

Veiem com es podia aconseguir la música barroca:

 La melodia:

Les melodies barroques mostren molta més llibertat que les renaixentistes. Els compositors començen a donar bastanta importància als instruments, evitaben els ritmes complicats i els intervals díficils de cantar.

El ritme:

Pel que fa al ritme, moltes obres barroques tenien un tempo constant, es a dir, sempre a la mateixa velocitat. Els compositors comencen a posar indicacions a las partitures, les quals algunes encara utilitzem actualment (compàs i figures).

A les obres per instrument solista, es permetia més llibertat rítmica

L'harmonia:

Els modes gregorians, són substituïts per la tonalitat, basada en dos principals escales, la major i la menor. Aquestes tenen una nota i una funció per cada una de elles, les més importants són la tònica (1) i la dominant (5).

En aquesta època també apareix el concepte d'acord i el baix continu, que aquest consistia en una línea de baix sobre la qual s'interpretaven uns acords improvisats.

La textura:

El baix continu, va fer possible la creació d'una nova textura, la melodia acompanyada que consistia en una sola línia melòdica amb un acompanyament.

La textura contrapuntística no va desaparèixer, si no que es va barrejar amb la melodia acompanyada, i el resultat es que moltes obres barroques van ser escrites en contrapunt a dues, tres o més veus amb l'acompanyament d'un baix continu.