La música del Barroc pretén ser expressiva, els compositors utilitzaven els recursos del llenguatge musical per descriure els estats d'ànim o sentiments varis. Això els porta a experimentar amb els acords, la instrumentació, la dinàmica..., per tal d'impressionar als oients.
Veiem com es podia aconseguir la música barroca:
La melodia:
Les melodies barroques mostren molta més llibertat que les renaixentistes. Els compositors començen a donar bastanta importància als instruments, evitaben els ritmes complicats i els intervals díficils de cantar.
El ritme:
Pel que fa al ritme, moltes obres barroques tenien un tempo constant, es a dir, sempre a la mateixa velocitat. Els compositors comencen a posar indicacions a las partitures, les quals algunes encara utilitzem actualment (compàs i figures).
A les obres per instrument solista, es permetia més llibertat rítmica
L'harmonia:
Els modes gregorians, són substituïts per la tonalitat, basada en dos principals escales, la major i la menor. Aquestes tenen una nota i una funció per cada una de elles, les més importants són la tònica (1) i la dominant (5).
En aquesta època també apareix el concepte d'acord i el baix continu, que aquest consistia en una línea de baix sobre la qual s'interpretaven uns acords improvisats.
La textura:
El baix continu, va fer possible la creació d'una nova textura, la melodia acompanyada que consistia en una sola línia melòdica amb un acompanyament.
La textura contrapuntística no va desaparèixer, si no que es va barrejar amb la melodia acompanyada, i el resultat es que moltes obres barroques van ser escrites en contrapunt a dues, tres o més veus amb l'acompanyament d'un baix continu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada