Els constructors d'instruments del barroc, com Stradivari, Amati i Guarneri, van crear instruments de gran perfecció, els seus violins son encara molt preuats fins avui en dia.
En la música instrumental hi havien 3 modalitats: Música de cambra, música orquestral i música per a un sol instrument.
1. La música de cambra
La música de cambra és un tipos de música dedicada a un grup reduït d'instruments.
En aquesta època apareix una nova forma musical anomenada sonata. Una sonata, és una peça interpretada per instruments que no eren de tecla i hi havia dos tipos:
Sonata per a solista i baix continu: sonata interpretada per un sol solista més un baix continu
Sonta a trio: sonata interpretada per dos solistes i un baix continu. Els compositors barrocs tenien preferència per aquest, ja que amb mitjans molts senzills podien mostrar el seu talent per composar. Corelli i Bach, Vivaldi i Handel van ser famosos compositors d'aquest tipos de sonata.
Els compositors indicaven amb quins instrument concrets calia interpretar les melodies solistes. En canvi els instruments per a tocar el baix continu eren quasi sempre a lliure elecció.
2. La música orquestral
Abans d'aquesta època ja existien agrupacions que reunien uns cuants instruments, pero sempre amb una composició variable. Durant el segle XVII els compositors necessiten cada cop mes una part de corda estable i ordenada. El director d'orquestra sempre dirigia des de el clavicembal mentre tocaba el baix continu. Moltes vegades s'incorporaven instruments de vent i l'únic instrument de percusió habitualment eren les timbales.
Es creen dues noves formes d'orquestra: el concert i la suite.
El concert
Una obra que inclou la paraula concert està basada en el contrast entre un o més instruments solistes i l'orquestra.
Apareixen dos tipus de concert diferents: el concerto grosso (petit grup d'instruments solistes i orquestra), i el concert per a solista (un sol instrument solista i orquestra).
Els autors més destacats d'aquests tipus de concerts van ser Corelli, Vivaldi i Händel.
La suite orquestral
La suite conserva el caràcter de dansa i l'alternança de tempos al Barroc, però no sempre estava pensada per a ser ballada. Algunes suites eres més aviat interpretades com a música per escoltar o per acompanyar determinades solemnitats.
Un exemple de compositor és G.F. Händel, que va escriure suites per a les festes de la monarquia anglesa.
Com els concerts, les suites també podien tenir instruments solistes, però en les composicions habitualment es destacava la sonoritat de l'orquestra en conjunt.
La música de dansa
Durant el Barroc adquireix gran importància el ballet de cour, sobretot a la cort de Lluís XIV (Rei Sol) a França. En aquest ballet era més important la geometria de la dansa que els moviments individuals dels ballarins.
L'any 1661, Lluís XIV va fundar l'Académie Royale de Danse a París, de la qual era el primer ballarí amb tretze professors.
Tant la terminologia francesa que s'utilitza al ballet, com molts moviments que podem veure com El llacs dels cignes o La bella dorment, provenen de l'acadèmia Rei Sol. El professor de dansa del rei, Pierre Beauchamps, està considerat el creador de les cinc posicions en què es basa l'ensenyament encara a dia d'avui.
La música de dansa
Durant el Barroc adquireix gran importància el ballet de cour, sobretot a la cort de Lluís XIV (Rei Sol) a França. En aquest ballet era més important la geometria de la dansa que els moviments individuals dels ballarins.
L'any 1661, Lluís XIV va fundar l'Académie Royale de Danse a París, de la qual era el primer ballarí amb tretze professors.
Tant la terminologia francesa que s'utilitza al ballet, com molts moviments que podem veure com El llacs dels cignes o La bella dorment, provenen de l'acadèmia Rei Sol. El professor de dansa del rei, Pierre Beauchamps, està considerat el creador de les cinc posicions en què es basa l'ensenyament encara a dia d'avui.
Quan el Rei Sol va deixar de ballar, els cortesans ja no tenien interès a ballar ells sols. Així que va aparèixer a França el ballet-òpera o òpera-ballet, que incorporava seccions dansades entre les parts cantades, i on només calia mirar mentre uns professionals ballaven.
El músic més important va ser Jean Baptiste Lully on podem destacar-ne El triomf de l'amor i El temple de la pau. Lully introdueix a la música culta el minuet, una dansa en compàs ternari que tindrà molt èxit i que perduarà fins al segle XVIII. En els seus ballets, apareix per primera vegada de la primera estrella femenina de la companyia, la prima ballerina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada